La seva concentració normal gira entorn dels poblats i de les balmes on va viure la gent de dits períodes i es caracteritzan per la seva forma de cassoletes picades a la pedra, unes alineades, d' altres concentrades, algunes aillades, d'altres en punts molt determinats del territori, etc.
PRECEDENTS
Els homes del neolític
inicial del Cabrerès, van escometre dos grans revolucions; la agricola i la
ramadera, però també en van crear d'altres al moure grans pedres caigudes dels
cingles; a l' hora que van treballar sistematicament la roca deixant petjada en
la mateixa amb les cassoletes, com ho és el menhir o
els dolmens en el paisatge. Com que no parlem de
fets esporàdics i dispersos, les cassoletes no podem veure-les com sola
demostració de força davant la pedra, sinó com símbol primari amb el qual
s'assenyala una roca com a lloc diferenciat del
paisatge. El
primer home sedentari afrontarà dos grans qüestions en relació amb la pedra,
moure grans roques i provocar clots o cassoletes. Alguns conceptes elementals de les matemàtiques com els
nombres, relacionen el pensament primitiu amb el d'un infant
actual. El que mai s'havia
plantejat ho realitzarà ara de forma metòdica i general. La domesticació del
paisatge, està associada a aquesta doble i primera gran victòria sobre la pedra
a partir de l'
epipaleolític. Es sabut que els pobladors del Neolític al Cabrerès formaven clans d'entre 50 i 100 individus. Asseguraven el subministrament d'aigua mitjançant canals, utilitzaven forns rudimentaris de pedres, cavaven forats per a dipositar els residus, i també tenien ritus del mes enllà. Els homes tenien capacitat material per a gravar qualsevol cosa; però durant molt temps solament faran cassoletes. No hi ha figuració, sinó un rigor iconoclasta, un minimalisme estricte, sotmès a les lleis de l'altre mòn per trobar la seva identitat i cultura. La importància de les cassoletes resideix en que son petroglifs identitaris de la cultura del Neolític. Sobre tot al Bronze, i amb l' descoberta de la metal·lúrgia aquests treballs es relaxen ràpidament, donant pas a una industria de ceràmica menys tosque, mes decorada, amb l'aportació hallstattica; i sobre tot, el que fara canviar l' intelecte de l'home sera al llenguatge escrit que arribarà al seu màxim amb la aparició dels ibers.
CARACTERÍSTIQUES I MORFOLOGÍA
Al Cabrerès
podem veure forats en el sòl, "estructures", per les quals s'estan deduint les
formes de les cabanyes utilitzades unes com habitatges, unes altres com graners
i probablement altres com temples. Altres
formes son utilitaries com per moldre grans, minerals, substàncies medicinals,
per a llums,per desar
aliments, etc. D'altres son cerimonials per a
cremar productes rituals; ofrenes, lluminaries per a funcions rituals, per a
contenir libaciones o begudes fermentades, dipòsits de sang dels sacrificis i
similars.La
disposició de les cassoletes és irregular. La proximitat entre elles varia
segons la funció que tenien peró els seus diàmetres varien entre tres i
cinquanta centímetres. S'observa el tornejat per rotació circular, fet amb
materials lítics més durs, com còdols de basalt, granit, quarsita, etc., amb
disminució descendent cònica i fons normalment còncau. Els diàmetres interiors
descendents són perfectes en la seva execució. La finalitat
ritual és tal vegada la més extesa. En les cultures antigues i en algunes d'
actuals l'activitat ritual, esta lligada generalment als cultes comunitaris i
era precedida d'estats anímics especials, a fi de provocar un estat de tràngol,
apte per a posar-se en contacte amb éssers superiors, o ser receptors
d'inconscients col·lectius, o captar sensacions extrasensorials i transmetre-les
als participants
MODELS IDENTIFICATS PER ESTUDI DE CAMP
HÀBITAT
Cabana a l'aire lliure |
Peró també i sobre tot amb l' arribada del bon temps es van començar a instal - lar a l'exterior en cabanes rudimentaries fetes de branques d'arbres i herba seca. L'avantatge era que es podien instal - lar en llocs alts controlant mes ampliament el territori par la caça i també per la seva defensa com a grup reduit.
MORTERS
De vegades a
dintre mateix de les cabanes, i de tamany mes reduit trobem les cassoletes de 6
a 8 cm., sent molt mes grans
a l' exterior a on podem trobar cassoletes de diàmetre mes ample fins a 30 cm.,
i en les que la utilitat principal seria moldre el grá i les llavors
recolectades actuant com a morters.
Aquests darrers,
situats estrategicament en el poblat tenen una profunditat també mes gran que
las cassoletes de sosteniment de cabanes, a l' hora que, en un extrem permeten
la evacuació de la farina o llavor molta, el que indica un treball fet per tota
o part de la comunitat tribal. El seu acabat es
acuradissim en concau, evitant que s' escapes cap particula de la trituració, si
no era pel baixant de recollida de l' acabat. El treball per a la molta era fet
a mà amb percutors i trituradors de pedra polida de còdols rodats
resistents. Per contra les
cassoletes de cabana no tenen cap sortida en baixant i el pols quedava dintre d'
elles mateixas.
FÍTES
Dins la varietat
de les cassoletes també hi han les dedicades a marcar el territori, i que
possiblement s' omplien d'elemets mes vistosos que feian fàcil identificar el
lloc i el territori on s' estava i la situació de les tribus que el
poblaven.També estaven
situades estrategicament i marcaven clarament el territori dels clans, a la
vegada que tenien una alineació perfecta que les feia identificatives a grans
distancies, creuant - se i formant un conjunt geomètric en diferents llocs del
territori. El seu tamany no
es massa gran, d' uns 12 - 14 cm., pero suficients per mantenir en peu els
cimbells indicatius de la situació i localització tribal. Curiosament les
trobem quasi sempre a prop de camins antics i de pas sent premonitoris de les
partions o fites actuals.
Situats en llocs
simbòlics i dominants trobem cassoletes associades al treball de la pedra
excavada en formes antropomòrfes i planes, que a ben segur servien per a rituals
del traspàs dels difunts amb els seus rituals corresponents. Creiem que en
aquestes cassoletes i al voltant del difunt ( sacrificat ? ), es dipositaven
materies enceses com cera d' abella o d' altres de cremació lenta que
acompanyaven als cerimonals. Alguns indrets
semblen indicar que també es realitzaven sacrificis rituals d' animals per la
seva forma i disposició, però creiem que essencialment estaven destinades al
traspàs dels finats.
També trobem
treballs en la pedra que refermanian aquesta hipòtesi dels sacrificis per la
recollida de la sang que seria aprofitada pels components de la tribu en les
seves peticions al mes enllà.
ESTELARS
Potser les
cassoletes que cridem mes l' atenció son aquelles que refecteixen el firmament,
per la seva espectacularitat i definició. Sempre estan
situades a cel obert, en llocs molt alts i amb una visió estelar
enorme. Son de diàmetres
petits, no sobrepassant els 4 - 5 cm., i cal enfocar - los a la nit i fer la
comparativa amb el fons d'estels per adonar - se de la seva situació
espaial. Les orientacions
son excepcionalment fiables, i cal observar amb detall cadascuna de les marques
fetas a la pedra per veure clarament que els estels mes brillants son de mida
mes gran i mes profunds, mentre que els mes apagats estan representats mes
petits i amb menys fondària.
DE JOC
Les cassoletes de
joc o aprenentatge, independentmente que haguessin tingut utilitat, son aquellas
que estan a prop de les cabanes i defineixen un treball incipient a la pedra
excavant - la per aprendre i ademès creant noves cassoletes. Creiem que per una
part formen part de la identitat cultural del neolític i la transmissió de les
habilitats a les generacions en el temps, a l' hora que desenvoluparen una
importantissima llavor pel desenvolupament de la escriptura. A ben segur feien
part de la educació dels fills en el coneixement de l' entorn, de l' espai, de
la natura, es a dir , del conjunt de la seva vida que començava amb la pedra i
també hi acabava. Servien com a
taller d' aprenentage de la mateixa vida, i cada vegada que es feia una nova
cassoleta era perquè tenia un sentit vital i identitari. L' home del Neolític (
Pedra Nova ) va dominar a la mateixa pedra en el seu temps, i aquesta el va fer
evolucionar fins al llenguatge escrit.
Jordi Mor i Benedito
Febrer
2008
No hay comentarios:
Publicar un comentario