HÀBITAT PREHISTÒRIC

EL CONJUNT PREHISTÒRIC I MEGALÍTIC DE SAVASSONA

Si a Catalunya hi ha un poblament prehistòric que crida l’atenció per les seves singularitats treballades a la pedra, sense dubte estem davant del Conjunt Prehistòric i Megalític de Savassona.
En aquest indret podrem veure que la ma de l’home prehistòric hi es present des de el primers períodes del Neolític fins a l’ Edat Mitjana, passant pel Bronze, els Ibers i romans, per amb posterioritat veure el romànic mes bell al seu cim.

En realitat el conjunt esta dividit en dos sectors molt definits: la plana i el cingle.
En la primera veurem un conjunt de enormes pedres totes treballades per els humans i que pertanyen a un nucli de culte, rituals antics i lloc per a viure, mentre que a la part del cingle, trobarem un lloc d’ habitat també molt treballat, amb cisternes d’aigua i diferents treballs a la pedra emmarcats per l’ església de Sant Feliu de Savassona.
Els treballs fets a la pedra de l’ indret han donat peu a moltes creences populars sobre rituals i sacrificis antics, xamanisme prehistòric i bruixeria medieval i recent.
De fet molts treballs son petroglifs gravats per abrasió o també repicats com canals, cassoletes, alguna figura antropomorfa, ferradures i rodes i signes solar,signes cruciformes, etc...
Dins el pla trobarem magnifiques pedres com el Dau o la Pedra del Sacrifici treballades amb una gran profusió de motius.
Si hem dit que el cingle havia estat utilitzat com a lloc d’ habitat, també hem de dir que dins la plana han estat trobats enterraments i sitges, el que ens porta a considerar, que el lloc es va utilitzar tan com a habitat com a necròpolis en períodes diferents.
El megalitisme de Savassona no tan sols és important per la diversitat, quantitat, i qualitat dels monuments megalítics localitzats, sinó també perquè les manifestacions megalítiques son de les més antigues de Catalunya.
En els diferents apartats farem una aproximació visual i en el temps a les diferents ocupacions humanes que tingué Savassona i els treballs que encara podem gaudir.

El Conjunt Prehistòric i Megalític de Savassona, es un indret situat dins el terme de Tavèrnoles, en direcció cap al Pantà de Sau, a prop de la Carretera BV-521 que va fins al Parador Nacional de Sau i a uns 2,5 km passat el poble i a ma esquerra.
El lloc es una zona molt interessant pels seus jaciments arqueològics de gran interès amb gravats treballats, signes i inscultures de diverses èpoques en els roquers i pedres que conformen el paratge.
Consta de dos sectors: El Pla i el Turó.
El Pla comença al costat mateix de la carretera i constitueix el poblat mes antic que hi trobem d’època neolítica, i s' esten en direcció Nord i Est sota els cingles del turó.
El Turó queda a l’Oest de l’antiga necròpolis i poblat, i s’aixeca mes de 50 metres per damunt del Pla, havent estat utilitzat també com a habitat.

El Pla esta entapissat de grans blocs de pedres residuals caigudes del cingle, i que en algunes d’elles i amb posterioritat a la caiguda, han estat desplaçades del seu lloc original. Aquestes estan plenes de cassoletes, solcs molt ben marcats, diversitat de gravats, canaleres, comunicants, creus i combinacions de figures antropomorfes.
Al costat del cingle i a la banda mes occidental del Pla un caminet s’enfila seguint una gran escalinata empedrada, ben arranjada pels romans i que avui veiem acabada en l’època medieval. En cinc minuts arribarem a l’ermita pre- romànica de Sant Feliu.
El Turó de Sant Feliu esta farcit de motius molt repetits com les cassoletes i les cruciformes, essent molt interessant les combinacions d'elements. Tanmateix hi ha basses d’emmagatzematge d’aigua pluvial. Es difícil establir cronologies en aquestes perque en ser un procés evolutiu de realització, sovint l'erosió impedeix veure si alguna de les combinacions d'elements són o no superposades. 

El poblament de Savassona potser es deu remuntar al Paleolític donat que s’assenta dins de les terrasses del Ter que estan documentades per la seva ocupació a diferents indrets a prop, però infeliçment encara no han aparegut vestigis del seu pas per aquest lloc específic, encara que les petites coves i abrics naturals del voltant del cingle, pels rastres que he vist i que mai han estat estudiats, podrien arribar a donar mes pistes de la seva presencia. Des de fa mes de 50.000 anys, l'home ja esta en permanent comunió amb la natura d’una forma que es situa topogràficament amb el seu entorn, a l’hora que crea en si mateix una geografia sagrada amb els paisatges en que conviu plens d’ associacions, abstraccions i sublimacions que interiorítza i que a manca de textos ho tradueix en signes i estils propis, tan a l’entorn com als estris que fabrica. Probablement un treball curós en aquest ample sector del Conjunt Prehistòric de Savassona donaria llum a moltes preguntes del citat període al sector.

El que si sembla mes segur es que a partir del Neolític Antic, la presencia humana amb una certa periodicitat s’estableix a la contrada. Així doncs ja al Neolític Mig la profusió de signes i gravats que trobem, així com l’extens treball sobre les pedres que prèviament han desplaçat i disposat de manera ritual com el MENHIR de la Pedra del Sacrifici, es feien servir probablement per a la seva protecció a traves de celebracions rituals , utilitzant- se les cassoletes i canaleres per a rebre i contenir, sens dubte, ofrenes sòlides i líquides en actes de culte que formaven part de la seva cultura en si mateix.
Es en aquest període quan es desenvolupen amb gran manera les inscultures, es a dir els gravats, les cassoletes i els reguerons, que son de la mateixa cronologia que correspon a la construcció deis primers sepulcres megalítics, peró que a l’hora continuarien sent a la resta del Neolític Final i també en part del Bronze, enriquint- se amb altres signes cruciformes i cassoletes mes perfeccionades. A la pedra del Sacrifici esta documentat un enterrament de fossa. Al peu de la Pedra del Dau aparegueren quatre sitges amb ceràmiques fetes a ma que tenien una decoració de cordons, incisions i pentinats, treballades amb petxines i branques de tipus groller. Tan mateix al Rec de la Fíbula va aparèixer ceràmica cardial amb cordons i incisions en espina de peix i d’altres amb vores incises i superfícies 
pentinades.
Si be es cert que hem de parlar clarament de que el Pla esta representat pels megàlits “religiosos”, “funeraris” i de “sacrificis “, també es veritat que en diferents ocasions va esser utilitzat com a hàbitat, especialment al Bronze Antic i Mig. De fet les excavacions han donat a conèixer que anteriorment a l'Edat de Ferro, el lloc no era un habitatge però s’havia fet servir com a lloc d'enterrament. Aquesta nova població fabrica braçalets, punyals, puntes de sageta, destrals, ja amb coure i bronze. La ceràmica es campaniforme. La presència de sitges, testimonien un important desenvolupament de les activitats agrícoles.
A prop de la Pedra del Sacrifici i també al turó tenim constància de una ocupació ibèrica de l segle III AC, per datació ceràmica i diferents senyals al terreny, però que malhauradament no conserva bones restes.
A dalt del turó trobarem l’ermita pre- romànica de Sant Feliu dels segles X/XI i un espai on hi han dues sepultures antropomorfes medievals excavades a la roca. També a la Pedra dels Sacrifici les excavacions fetes el 1976, van deixar a la llum restes de ceràmica vidrada i teules pertanyents a l’època medieval i que corresponien a un habitatge adossat a la roca, on s'hi recolzaria la teulada.
Savassona es un dels jaciments amb els petroglifs i gravats rupestres mes espectaculars de tot Catalunya i possiblement del mon en tenir un MENHIR tan enorme com la Pedra del Sacrifici, col.locat estrategicament a l'entrada del poblat i que dona la identitat als que hi van viure.

La gran varietat de les manifestacions de treball humà sobre les pedres de gresos eocens de Savassona segueix un ordre cronològic molt curiós, perquè si be les primeres inscultures ja poden datar- se del Neolític Mig- Inferior, aquestes es perllonguen en el temps agafant cada vegada mes complexitat i perfecció i sobrepassen els seus nivells culturals. També les diferents representacions que hi trobem fan pensar en un llarg horitzó cultural i cronològic.
Aquestes manifestacions sobre la pedra es van solapant en el decurs de les èpoques fins al punt que en llocs que hi havien treballs neolítics o del bronze en temps posteriors com a l’Edat Mitjana es tornen a treballar per fer tombes antropomorfes que esborren els antics gravats. Per tant l'horitzó cultural i cronològic d'aquests treballs és molt ampli i correspon a diferents moments, i per tant es lògic el reaprofitament d'uns mateixos elements en èpoques allunyades temporalment.
Dins el Neolític Inferior podem trobar algunes cassoletes ja ben treballades de curvatures mes suaus que les posteriors.
Ja en el Neolític Mig trobarem les cassoletes mes tancades i sovint amb canaleres i reguerons d’entrada i sortida, que son contemporànies dels primers sepulcres megalítics. També apareixen ja els gravats cruciformes els reguerons de recollida d’aigües i altres pels sacrificis, les ferradures i les figures antropomorfes que seguiran utilitzant- se fins al Neolític Final – Calcolític Bronze Antic
També es curiós veure que enterraments excavats a la pedra en aquesta darrera època, a on ficaven al finat en posició fetal, han estat desgastades per la erosió o reciclades per altres utilitats.
Un gravat força curiós i interessant és el d’una figura antropomorfa treballat a una petita roca situada al nord del poblat del pla. La figura mostra uns solcs molt ben definits, amb un cap molt gran i desproporcionat i que te el braç esquerra formant angle recte sobre la panxa i mig definint- se algun dit de la mà. La resta del cos no te una bona definició excepte a la cara a on si entreveuen tres petites incisions rodones que corresponen als ulls, al nas i la boca distribuïdes irregularment. La figura sembla no tenir sexe. Al seu voltant sembla estar acompanyat per algun animal domèstic junt a d’altres elements. Molts cronistes del poblat qualifiquen els gravats de Savassona d'esotèrics
L’ermita pre romànica de Sant Feliu entre el segle X i principis del XI, ofereix tan mateix, un conjunt de basses i dos nínxols de enterrament antropomorfes excavats a la roca.
A Savassona ens trobem davant d’un magnificent poblat amb referències enormes en les mides creat i desenvolupat ja al Neolític Mig.

Hom podria pensar que el destí geològic va dipositar les enormes pedres del poblat al lloc que les trobem. I la realitat es que es veritat en part, ja que inicialment la textura i material geològic de las pedres correspon als gresos que conformen el cingle de Savassona.
Però si be es cert que van baixar del mateix de forma natural, també es ben cert que van ser desplaçats del lloc original en molts casos, assentades al terreny pla, aprofitades com a fons de cabana, col.locades deliberadament a un nou lloc i modificada la seva posició en molts casos amb falques, terra i pedres mes petites per formar el conjunt del poblat.
Per tant podem afirmar sense dubte que la disposició de la Pedra del Sacrifici, no es casual, es ritual i estudiada, esta aixecada per un canto que li permet estar tan dreta i tenir la magnificència que te, indicant la seva importància ritual i d’identificació tribal, es un enorme MENHIR excepcional dels que no es troben quasi be en tot el mon. Les llegendes tradicionals diuen que aquesta pedra servia per realitzar sacrificis humans i que la sang de les víctimes vessava pels solcs excavats. Realment això podria tenir aspectes ben reals tenint en compte els pobles que hi van viure.

La Pedra del Sacrifici va estar habitada des del Neolític Final fins al Calcolític com demostren les troballes de ceràmica d’un lloc d’habitació transformat en cabana amb fons de pedra que va ser reutilitzada en diferents èpoques com al Bronze, l' Ibèric i fins i tot amb posterioritat. Aquest jaciment a l’aire lliure també ha aportat un enterrament orientat amb el crani cap a l'est, mirant el sud i els peus cap al nord que donà una antiguitat d'uns 4500 anys. L'únic aixovar que presentava era una petita destral.
Actualment el jaciment presenta un buit imponent . La part de davant de la façana sud conte una balma d’uns 3 m, de fons per uns 4,5 m que ha estat rebaixada fins l’aparició de la roca natural per excavacions oficials, i clandestines, degudes a la curiositat dels visitants i que han malmès part de l’entorn. Les excavacions han posat al descobert una bona estratigrafia seqüencial d’ocupació .
Ben a prop la Pedra del Dau també ha estat objecte d’excavació on i van aparèixer quatre sitges amb ceràmica de característiques semblats a les de la Pedra del Sacrifici decorades amb pentinats incisions i cordons. També escampades pel bosc hi ha diverses pedres amb cassoletes, gravats, etc..

No es difícil pensar que a el poblat de Savassona ja des del Neolític i al seu costat mateix existissin conreus per l’obtenció del seu suport. Si a això li afegim que la riera i el propi riu Ter passan molt a prop vol dir que tenien l’aigua mes que suficient per l’autoconsum, el bestiar i el rec dels camps.
La troballa de fragments ceràmics del tipus cardial ens indica que fa 6.000 anys ja hi havien grups humans que vivien a aquestes contrades i que essencialment subsistien amb l’explotació de ramats de xais i cabres com ho testimonien tan mateix alguns gravats, a l’hora que duien a terme la pràctica d’una incipient agricultura que complementava la seva dieta domestica, al marge de la cacera d’animals de bosc.
Amb posterioritat i amb el creixement demogràfic apareixen mes materials testimonis d’una major i mes intensa ocupació humana, el que es tradueix en la troballa de diversos sepulcres de fossa a la zona, i la major presència d’eines vinculades a la realització de feines agrícoles assenyalen un important desenvolupament de l’agricultura.
L’agricultura es fonamenta en gran manera en el conreu de cereals i llegums, amb un desenvolupament mes ampli dels primers.
La ramaderia s’estructura en base als porcs, a les cabres i ovelles que donen llana per vestir, llet i carn per alimentar- se, mentre que els bous permeten utilitzar- los com a força per treballar els conreus.
La gent es reuneix en diferents cabanes a l’aire lliure que utilitzen com habitat que construeixen amb materials lleugers però resistents com troncs, canyes, vimac, etc. Aquestes cabanes solen descansar sobre un rocam o roca que els protegeix dels vents i del fred, a l’hora que hi encenen un fogar i a vegades excaven sitges per desar.hi els aliments.
En les posteriors generacions i èpoques ja no es perdrà mai ni l’agricultura ni la ramaderia que es seguiran basant essencialment en el mateix fins l’Edat Mitjana, però el que si anirà canviant es l’habitatge dels homes que vivien a Savassona.

video
Jordi Mor i Benedito
Octubre 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario