EL NEOLÌTIC

De fet els primers signes d' habitatge sostingut al Cabrerès s’ inicien al Neolític, es a dir,amb la revolució de la economia productiva en funció de les feines i activitats que es desenvolupen. L' home del Neolític al Cabrerès, no fa altres coses que els seus parents d' altres indrets d' Europa, i tan mateix manté una estreta relació comercial amb els seus veïns i va enriquint la seva fase productiva a tots els nivells. Això doncs,trenca amb l' esquema fonamental del epi - paleolític de la caça i la pesca, com a model de subsistència bàsic, i dins els seus esquemes mentals arrela fortament la conservació, la comoditat, el treball organitzat, etc..., el que fa que domestiqui els animals que li poden ser útils com cavalls, cabres, bous, aus, conills, porcs, gossos i d' altres, que l' alliberen de la preocupació biològica per subsistir.

Es a partir del Neolític Mig, quan tribus indoeuropees comencen a habitar amb persistència i no temporalment la zona de l’ altiplà, donada la riquesa existent a la mateixa i com a conseqüència del desglaç dels gels de les glaciacions, i el naixement continuat d' una exuberant vegetació de clima molt mes temperat, que permet la subsistència de totes les especies, i aquestes al mateix temps, conformen i tanquen el cicle vital.   

En aquest moment hi comença a desenvolupar - se la gran revolució, l' home del Cabrerès deixa de ser recol - lector i caçador exclusivament, per produir per si mateix, i treballa tot allò que li es útil per mantenir una ramaderia i una agricultura d' autosuficiència i d' intercanvi. Això dona pas a temps d' oci, i a un desenvolupament en la forma de vestir i dels atuells.

Es creen les primeres vivendes a l' aire lliure, a prop dels sembrats, es mantenen els punts de vigia, es tanca el bestiar als mateixos caus on viuen els homes, per aprofitar l' escalfor i tenir - los a resguard dels depredadors. La vida es torna molt mes organitzada i apareixen en tot el seu esplendor els txamans de les tribus.

Ja te sentit el que veuen al cel i els estels, comencen a fer plànols del firmament, i ens ho deixen escrit a la pedra. A prop del Coll del Moro a Coll de Condreu, ni hi ha una bona mostra.
Ja te sentit que facin l' enterrament solemne dels morts, hi ha un mes enllà que els txamans prediquen contínuament, que a mes els protegeix de tots els mals, els hi dona pluja i afavoreix les collites. L' abstracció arriba al a seva culminació. Els homes s' especialitzen, uns conreen la terra, d' altres cacen, d' altres cuiden del bestiar, d' altres segueixen recollint els vegetals i fruits salvatges, altres recullen mel i d' altres vigilen les altres tribus i clans. L' home ha creat la propietat privada i intercanvia els seus productes.

Domestiquen molts animals, el primer el porc, encara mengen sovint gossos, depèn de les necessitats, desprès ve el cavall, els ases, les ovelles i cabres, i seran els seus enemics, tots aquells que no vulguin ser sotmesos, el llop, el senglar, els ossos, els cérvols, les llebres, els teixons, les mosteles, les guilles, etc..., i tots aquests seran el motiu de la seva cacera i mantenir la dieta de tants anys.Comencen a pescar als nostres rius i intercanvien amb els poblaments veïns. Es socialitza l' home del Cabrerès.
L' home del Neolític es dona compte de la importància de la recollida de productes del camp que formen part de la seva dieta, i els incorpora al treball quotidià mitjançant l' agricultura d' autosuficiència. Tan mateix fa amb el bestiar, i d' aquesta manera estableix les condicions adequades per al desenvolupament total de la persona, essent l' immediata conseqüència una gran revolució en els avenços tecnològics, que no es limiten a armes per la caça si no també en l' acondicionament de l' entorn en el sentit mes estrictament ecològic, la creació d' estris pel treball del camp, la ceràmica com a base d' útils domèstics, les joguines pels infants, etc...

Les comunitats neolítiques s' agrupen en famílies i defensen llurs interessos, cacen i pesquen en grups organitzats, tenen les seves creences en divinitats diverses i comercien amb d' altres poblats per servir - se del peix i marisc que no tenen els poblats de muntanya, intercanviant els seus productes amb d' altres que no tenen. 

Es la comunitat bàsica organitzada. La vivenda es sovint a l' exterior en cabanes fetes de branques d' arbres, adob i d' altres materials naturals, encara que no deixen de viure en les coves com ho demostren les troballes i jaciments del Cabrerès.

De fet aquesta revolució sembla que es va produir al pròxim orient, però que forma part d' una evolució sostinguda des de el Paleolític Final, en el que sembla, que els homes que vivien a les zones baixes properes als rius, es comencen a donar compte de l' importància que te per la seva existència l' economia de muntanya, amb els seus recursos naturals.

Al Neolític Mig també es desenvolupa la ceràmica que trobem a les nostres contrades i sovint amb escola de Montboló. Els cereals, l' aigua, els salats,etc... (per desar), les cassoles de la cuina, i les joguines formen part del treball dels ceramistes.
Una de les característiques del període neolític al Cabrerès es la ceràmica tan ben definida que s' ha trobat.De fet aquest període dona pas en si mateix a la cultura dels sepulcres de fossa i també a la cultura de les coves. 

Es precisament en aquesta darrera cultura a on s' ha pogut estudiar el fenomen de l' home prehistòric amb una major claredat. Així cal dir que en les coves del Cabrerès s' han trobat molts estris d' època neolítica, com a Les Balmes de Balá o Pixarrelles, el sistema Bora Fosca – Bora del Medalló, la Balma dels Teixidors, la Cova de l' Arç i la Cova de Can Feló.

De tota mena, no val d' entendre que el període neolític sigui exclusiu de la cultura de les coves, si no, per que els hi era mes fàcil de trobar el lloc d' habitat en bones condicions, i aprofitant materials i estris que els homes del Paleolític ja hi havien deixat dins les mateixes, no havent - hi per tant un trencament amb les anteriors cultures, ( tallat de la pedra ). A mes, si tenim en compte el canvi climàtic del dit període, en que van desaparèixer les glaciacions, va afavorir als homes del Neolític en crear assentaments i hàbitats a l' exterior de manera continuada.
Dins també de l' entorn del Cabrerès, hem de dir que les preferències dels nostres avantpassats en matèria d' instal•lació permanent, es va fer de tal forma, que podem endevinar la preferència que hi havia pels llocs de mes bona visibilitat a l' hora de la defensa, que fos un lloc proper a les activitats agrícoles i ramaderes, que l' aigua pel consum fos a prop, i fent un entorn familiar estructurat en petits poblats. Així podem citar els de Bosques Cabanyes, del Pla de La Cau, del Pla de Dalt, de la Plana, del Vinyal, de La Baconera, dels Crous, del Sunyer de Baix, Les Roques Encantades, la Cort Llòbrega i d' altres.

Cal fer referència de l' importància industrial que representa aquest període al Cabrerès, ja que s’ hi va desenvolupar l' industria del sílex, utilitzat per fabricar tota mena de peces de tall com ganivets,puntes de sageta i cisells que servien per la caça i treballar la fusta d' entre d' altres.

Un altre industria va ser la pedra polida de la qual se n' han recollit diversos exemplars de destrals "pedres de llamp", encara que també varen fabricar d' altres peces com tascons, arades, mans de morter, pedres de molí, destrals irregulars i eines tallades o repicades d' us quotidià.
Les altres dos grans industries que van treballar van ser la ceràmica i els ossos. La ceràmica es pot reconèixer per unes característiques molt pròpies i també diferenciades. Es d' un sol color d' argila grollera, feta a ma, amb superfícies llises, brunyides, fregades i espatulades que no tenen quasi motius decoratius, o els que en tenien eren molt simples. Les formes varien des de la típica ceràmica de Montboló (Cova de Les Grioteres, Cova de Can Feló, fins a vasos carenats, tenalles ovoides i asimètriques, etc. Pel que fa a l' industria de l' òs, cal destacar que els estris mes comuns fets amb aquest material eren les culleres, raspalls, pales de cuinar, agulles per cosir, punxons, pintes, etc..., provinents de les cabres i ovelles que pasturaven.

La constatació de que el nivell de vida neolític arriba al seu màxim es quan es produeixen excedents agrícoles i ramaders i el comerç augmenta en proporció a l' estabilitat material i unificació cultural que adquireixen els poblats, i es aleshores, quan de sobte i sense poder precisar el moment, cap al Neolític Final apareix al Cabrerès com a d' altres indrets catalans la cultura megalítica que es manifesta pels sepulcres, diferenciats dels de fossa, adquirint unes dimensions mes que considerables. 

Així es construeixen els dolmens com a enterrament, i els menhirs com a fites. Bons exemples al Cabrerès encara que en precàries condicions ho son el Dolmen de Rupit al Pla de Llancers, el de Puig ses Pedres, el de Les Valls, el de Sant Corneli i el de Can Tafura.

Aquest desenvolupament industrial dona pas a d' altres treballs mes especialitzats com els guarniments i l' ornamentació representats per braçalets i collarets inclús amb materials marins com les petxines (Cova de Can Feló).

Curiosament des de el Neolític Mig al Bronze no hi tenim massa informació a niVell de restes, però si que ni ha una fet que perdurarà durant tot el Bronze, incloent el Mig i Final, i que es el megalitisme.

Aquí els períodes s' ens solapen i diferents cultures comencen a repoblar el Cabrerès. Aquestes cultures venen essencialment del centre d’ Europa encara que també tenen influencies orientals. Si mes no, es curiós, com conviuen a les nostres contrades dolmens sovintment petits, enterraments personals, foses i cistes de dos o tres persones,enterraments comunitaris del tipus fossa, i d' altre banda hi han megàlits enormes en molts dels grans blocs despresos dels cingles, que son desplaçats del seu enclavament original i dipositats i falcats a on fan mes falta.

 

El que volem dir es que si mirem l' emplaçament original del bloc al cingle, veurem com no te lògica on ha caigut ni la forma en que ha quedat, si no ha estat posat expressament al lloc. Per si amb això no en teníem prou, veiem que molts d' ells i a pesar de la erosió, encara conserven el seu assentament forçat i original fet per la ma de l’ home, apart que tots aquests blocs tenen unes característiques comunes, i es que la pedra ha estat treballada a tots ells i posseeixen una alineació determinada al territori.

 

El fet es que el megalitisme del Cabrerès es unic, i encara per avui no en tenim cap referència d' altre lloc que es donin aquestes circumstancies, el que dona un valor afegit als antics pobladors de l’ altiplà, al treball que realitzaven i les raons que tenien per fer –ho.

      INSTAL - LACIÓ HUMANA AL NEOLITIC - LLEGENDA