LA ROMANITZACIÓ DEL CABRERÈS

L' arribada dels romans es produeix a partir de diferents fenòmens politics i militars al Mediterrani. En primer lloc cal esmentar que els cartaginesos gaudien d' una marina mercant i de guerra prou importants per dominar gran part de les costes mediterrànies en les quals feien el comerç d' importació i exportació de productes, mentre que a l' extrem català es mantenia l’ establiment dels grecs. Els romans en el segle IV a.de C., ja havien expandit les seves fronteres naturals i s’havien endinsant per la Provença, el Llanguedoc i Catalunya formant un bloc greco - romà que dominava comercialment el Mediterrani nord - occidental amb una expansió totalment nova, mentre que els punics dominaven les costes del sud de llevant i les andaluses.

L' any 348 a.de C. es firma un tractat entre cartaginesos i romans que delimitava les zones litorals en les que podien desenvolupar les seves activitats. Cap a la meitat del segle III a.de C., els Bàrquides, (grups d' influencia política i militar a Cartago), fan un canvi de política exterior i es proposen l' incorporació dels territoris del sud peninsular on hi havia abundant riquesa en metalls i també prenen l' iniciativa de conquerir els territoris que conformaven Iberia. Ja al segle II a.de C.,els romans emprengueren la conquesta de tots els territoris ibers i cartaginesos amb l' ajuda aliada d' Empuries.Quan acaba la guerra de manera favorable pels seus interessos es van trobar Catalunya a les mans, sense haver fet cap esforç, i començaren la seva llatinització. 

A l' any 237 Amilcar desembarca a Cadis, sotmetent part d' Andalusia i troba forta resistència a les terres del Païs Valencia. A l' any 226 ja s’ havien complicat les coses perquè els romans havien revisat amb els cartaginesos la frontera ibèrica i l' havien traslladat al riu Ebre, el que s' interpreta com a una retirada romana. Motivats els cartaginesos per dits fets, s' endinsaren per les terres de Castella, ocuparen la costa llevantina fins l' Ebre i varen destruir l' últim bastió de resistència que era la ciutat de Sagunt.Però al cap d' Anibal hi havia una fixació, conquerir Roma. Per posar en marxa la seva empresa havia de passar o be per mar o travessar els Pirineus. Els romans tenien una flota molt disciplinada i semblava que li era mes fàcil conquerir territoris per terra, i va decidir travessar els Pirineus per Catalunya. Aquí hi en aquest punt, cal fer un petit incís, ja que el camí mes curt era anar vorejant la costa, o aprofitar les rutes prelitorals fins arribar a l' extrem oriental dels Pirineus, però la dura experiència de Sagunt li va fer canviar la ruta, tal vegada per que els poblats i viles no serien fàcilment sotmesos. La decisió va ser el pas pels territoris del Segrià que van ser talment cremats i arrasats. 

D' aquesta manera es va lliurar el Cabrerès dels cartaginesos, però no dels romans, els quals van envair el territori, lluitaren amb els auso - ceretans i es van instal - lar en els poblats ibèrics utilitzant i millorant els seus camins, i d' entre ells, el que comunicava l' Osona actual amb La Garrotxa i que passava pel mig del Cabrerès. Al cap de set- cents anys de convivència mes o menys pacifica (del segle II a.de C. fins al segle V) les terres catalanes assoliren una construcció política i social com mai s' havia vist a la civilització occidental. 

De tot aquest temps de estada romana tenim grans monuments i camins a tot Catalunya, i també presencia al Cabrerès. Així ens podem trobar amb el anomenat “camí ral" que es una ruta romana de Vic a Bas amb passos i ponts sobre els rierols, ( restaurat a l’ edat mitjana ), els graus del Goleró, de Santa Anna, d' Olot a Falgars, i a Cantoni, els ponts de Roda de Ter, de L’Esquirol, de Tavertet a Sau, la masia de la Torre a Tavertet, el camí del Castell a el Puig de la Força, camins a Pruit, a Rupit, i també a diferents corriols i masies que tenen fonaments de viles romanes. 

Fins a tal punt es d' importància la utilitat de les coves en aquells temps que s’han trobat restes i monedes romanes dins les mateixes, possiblement d' homes que des d’ aquell punt vigilaven les contrades, com es el cas de les Balmes de Balà, on van aparèixer restes de ceràmica i monedes constantinianes. Però la realitat mes palpable es que l' entrada dels romans inicia un canvi substancial en l' habitat del Cabrerès. Es funden les primeres viles on s’'incorporen els primers colonitzadors romans protegits per l' exèrcit, i pel que sembla anaven precedits per "negotiatores" que obrien el camí als colons per l' explotació de les riqueses naturals que els hi oferia el païs conquerit. Aquests ja sigui amb pactes amb els pobladors del Cabrerès, la majoria auso – ceretans, o be en alguns casos per la força compartien les terres i s' instal -laven en petites viles. Es de suposar que l' invasor es va unir familiarment a la població auso - ceretana després d' anys de guerres i convivència, i encara que en els mateixos mandataris romans van fomentar lluites intestines a territori català, el cert es que al Cabrerès, tan sols hi va haver un fort esperit d’ independència pel que fa a la invasió per part de l' exèrcit, però no pel que fa a l' aportació romana als negocis productius.

D’ aquesta manera els antics habitants del Cabrerès es van fusionar amb els llatins, retornant – se un poble culturalment mes ric amb les aportacions romanes, mentre que els llatins trobaren un nou esperit de treball i una certa independència de les ciutats properes, donada la situació geogràfica del Cabrerès, lo que es tradueix en un mon rural molt evolucionat per dit temps. D' altra banda la seguretat que proporcionava la propera presencia de l' exèrcit a Ausa i Bas i els contraforts acinglerats del Cabrerès, oferien als seus habitants una estabilitat que mai havien tingut, deixant de banda els muralles i passant a crear habitatges mes pairals i escampats per un millor aprofitament de la terra. 

L' economia productiva es basa fonamentalment en l' agricultura, seguit de la ramaderia, especialment el blat, també de la fusta, que es una de les prioritats pels nous pobladors, i això s' explica en les necessitats d' alimentar un gran exèrcit que a part de vetllar pels pagesos, estava en expansió per tot Hispania i la Gàl - lia. L' intercanvi comercial però s' estanca i no serà fins ben avançada la República i començaments de l' Imperi Romà quan els habitants del Cabrerès tornaran a menjar peix i comerciaran amb les planes que ja tenen ciutats estructurades i tot tipus de productes per l' intercanvi. En el primer període de de romanització el Cabrerès pateix una pèrdua de massa forestal sense precedents donat les necessitats de les ciutats veïnes, que tenien la seva reserva per la construcció ben a prop. 

Els pastors creen cabanes de refugi i abandonen gradualment les coves. L' exèrcit un cop acabades les lluites i dins d' una fase de normalització, s' assenta als nous territoris i col -labora en la conservació i manteniment de les vies i camins, la construcció de ponts ( Roda de Ter - L' Esquirol ), i la distribució de productes. En els seus treballs eren ajudats per unitats auxiliars de persones i gent del païs. Curiosament la plana de Vic, esta documentada per la presencia romana a partir del segle II a.de C., i això es degut a que els assentaments anteriors eren encara molt presents i conformaven una extensió del mon rural, amb estreta rel -lacio amb el Cabrerès. A Vic, el temple era el lloc on es centrava un petit fòrum per la vida política, social i econòmica de la ciutat, i punt de referència pels habitants del mon rural. 

De tota manera les viles fundades al Cabrerès no eren de una gran riquesa donat la climatologia la fertilitat de les terres i l' altura dels llocs, el que impedia tenir unes collites estables d' any en any. Tot i això, el blat es va produir de forma constant i van arribar a tenir excedents en diferents collites, el que va iniciar unes noves vessants de treball; els picapedrers que feien les rodes de moli que s' annexaven a les viles al costat dels rius i rierols, i els fariners que venien llur producte a les planes. Encara a Tavertet hi ha un forn d' estructura romana en perfecte estat de conservació. 

I tornen a entrar en acció les coves del territori. Els picapedrers cercaven un tipus de pedra que fos granelluda, i això era relativament fàcil de trobar, si tenim en compte que els estrats de gresos compactats que hi han a diferents llocs del Cabrerès eren fàcilment localitzables. Però per fer be la seva feina calia fer el mínim esforç amb la màxima eficàcia, i per això buscaven sempre llocs a on hi existissin balmes o cavitats de les quals un cop picada, arrodonida i escalfada la roda de moli, caigués per el seu propi pes a terra, donant -li finalment la forma definitiva desitjada. En tenim clars exemples a la Balma del Secall, Cova de l' Emparrosana, Cova del Puig de les Balmes a Tavertet i la Balma de Can Pedretes a Rupit. 

Per tant l' utilitat de les balmes i coves dins d' un altre context diferent als antics pobladors es manifesta, encara que a la vegada bastant nefasta, perquè les restes originals dels antics pobladors varen ser destruïdes o recollides pels nous habitants, d' on es freqüent veure un estrat arqueològic d' època romana amb peces barrejades d' origen anterior. Les activitats industrials, artístiques, pintura, escultura i ceràmica son una autentica incògnita al Cabrerès, ja que son pràcticament inexistents a les troballes realitzades fins el dia d' avui encara que la escassa ceràmica recollida d’un forn sota Sobiranes, dona una idea de que els terrissaires no eren presents a la terra i mes aviat eren peces d' intercanvi comercial al igual que li passa amb la moneda que va circular de diferents tipus ibers fins a constantinians sense descartar les típicament llatines. 

INSTAL - LACIO HUMANA ROMANA - LLEGENDA

Jordi Mor i Benedito

Gener 2008