EL PALEOLÌTIC

En primer lloc tenim la primera necessitat per l' home, l' aigua; i aquesta estava ben resolta ja al Paleolític Inferior, dins el període Pleistocè Mig, ja fa 750.000 anys, en plena glaciació del Günz, important a Europa, però relativa a Catalunya, perquè el Riu Ter i el Fluvià amb els rierols i rieres accessòries ja estaven en rendiment hidrològic forçat. La necessitat de l' alimentació estava ben coberta tant per les especies vegetals, i per la fauna de tal època. L' habitat per subsistir del fred i de les inclemències del temps, era relativament fàcil de trobar, donat l' aixopluc que donaven les nombroses coves i balmes que hi han al Cabrerès.

D' aquesta manera, el Cabrerès oferia als homes del Paleolític, gracies a les seves coves i balmes, un excel - lent refugi per els llargs hiverns i els freds glacials. Si tenim en compte les darreres glaciacions del període podrem observar que les seves empremtes es conserven i veuen a nombroses valls i torrents com la Riera de Balá, Les Gorgues, El Sanglas Vell, etc..., i que determinaren que l' home del Paleolític cerques llocs per un millor abric i alimentació, cosa que l' altiplà del Cabrerès els hi oferia clarament.

Inicialment, les glaceres que se estenien per las valls i acabaven a la Plana de Vic, amb l' agua sovintment congelada, obligaven a homes i animals a buscar refugi a les parts altes de la zona, el que beneficiava clarament a l' home en l' aspecte de la cacera, però també l' exposava a una competència carronyera amb d' altres animals, dels que es tenia de defensar el mes possible, ja que aquests s' instal - laven tant mateix dins les coves i abrics naturals.

Per tant les condicions mínimes per a subsistir sense grans dificultats ja es donaven a dit període, però curiosament, les industries lítiques mes antigues de tot Catalunya es troben precisament a les terrasses del Ter i del Fluvià, i en els trams mes inferiors del recorregut dels rius, havent-hi clares senyals a prop de la riba del Ter i per sota del Puig de la Força, al terme municipal de Tavertet on es pot trobar una pedrera - taller en la que hem trobat forces materials treballats de dita època, i que mostra ja una organització estructurada, que treballava la pedra de forma continuada.

Dita pedrera fou usada durant mil - lènis i no es va deixar d' explotar fins ben entrada l' Edat del Bronze. La característica fonamental de la pedrera, resideix en que, en tot el Cabrerès, tan sols existeix la possibilitat de trobar els materials lítics amb els que treballaven dins aquest sector, ja que es tracta d' una cunya estratificada de còdols rodats, que no es possible trobar a cap d' altre paratge de l' altiplà.

Encara avui es poden veure el fum a les parets dels abrics i coves del foc que varen encendre els primers pobladors. Hem de creure que l' home va domesticar el foc, i tant val que aquest es produís per un incendi fortuït, per un llamp, o perquè l' home va descobrir en picar les pedres que aquestes feien saltar espurnes, o si fregant dos branquillons continuadament s' arribava a una combustió. 
El cert, es que el foc els hi dona molts element per tenir mes qualitat de vida, els hi dona escalfor, i per tant poden colonitzar territoris freds, els defensa davant els depredadors, els hi dona llum per les nits, els hi fa més fàcil l' alimentació, etc.

El fet es que, aquest fenomen dona una nova dimensió a tots els seus afers, creant una corrent de comunicació humana que es concreta al voltant de la foguera i els hi permet desenvolupar un llenguatge comú. S' organitzen socialment. El fet de mantenir el foc encès els obliga a ser responsables. Es crea una cultura especifica del foc.Les conseqüències son ben conegudes, l' home es transforma dins d' un canvi psicològic i anatòmic, comença a descobrir l' abstracció i enterra els companys morts.

Del Paleolític Mig també apareixen jaciments propers al Cabrerès com el de la Cova dels Ermitons a La Garrotxa, i els de l' industria mosteriana de la zona de Serinyà. També apareixen les primeres restes humanes a Banyoles que corresponen a una mandíbula pre-neardentaliana, però no tenim cap jaciment de restes humanes reconegut al Cabrerès, encara que recentment s’ha trobat una petita destral a la Cova de Les Valls, a prop del pantà de Sau.
Podem dir amb tota seguretat que dins el Paleolític Superior, el Cabrerès ja estava relativament habitat per l' Homo Sapiens, si no en la seva totalitat, si en determinats locs, molt adients al seu règim de vida i necessitats.
Tan mateix del Paleolític Superior es troben jaciments ja en coves a la zona de Serinyà. En concret a la Bora Gran d' en Carreres i al Reclau Viver. A la riba esquerra del riu Ter i a la població de Sant Julià de Ramis, apareix el primer jaciment solutrià en cova trobat a Catalunya i anomenat el Cau de les Goges, i possiblement es en aquest període quan comença la explotació de la pedrera del Puig de la Força, però a dalt de l' altiplà segueix l' incògnita de l' existència de nous possibles jaciments.
Per tant d’ aquesta etapa de la prehistòria encara en tenim un coneixement relatiu, ja que les empremtes tan físiques com humanes trobades a dit període, ens permeten conèixer de manera molt relativa la casuística de la vida ordinària de dits pobladors.
Aquestes troballes ja han permès de fer uns seriosos estudis sobre la cultura magdaleniana que caracteritza al Paleolític Superior i el Final, i que ha desvetllat que els llocs a on habitaven aquests primers pobladors, eren zones molt privilegiades donat que la fauna tenia cérvols, senglars, cavalls i aus de tot tipus, i constituïa una zona òptima per viure sense gaires preocupacions. sabent que a les zones properes de Guilleries i Cabrerès d' entre altres, tenien una reserva faunística important, i no descartem que hi fessin breus incursions i campaments per auto abastir - se, sense necessitat de exhaurir les pròpies reserves de la zona d' habitat quotidià.
La transició entre l' Epipaleolític i el Neolític Antic es pràcticament imperceptible, donat que fa 16.000 anys el Cabrerès va patir la darrera glaciació important registrada, i els mitjans i elements per a sobreviure eren molt semblants als de fa 100.000 anys.

                       INSTAL - LACIÓ HUMANA AL PALEOLITIC - LLEGENDA