HÀBITAT PREHISTÒRIC

LA FITA HISTÒRICA DE PEDRA DEL CABRERÈS

INTRODUCCIÓ

Sovint ens esforçem en voler fer que les coses siguin a la nostra mida, sense tenir cura del rigor que ha d'haver quan es fá una afirmació de caire cientific o históric.
El nom históric de les nostres contrades catalanes ve donat com molts d'altres pels comptes i senyors feudals que les varen governar, i que formaven part del seu patrimoni, constituint un conjunt de terres normalment força extens.
Quan parlem dels vescomptes del Castell de Cabrera, ens referim als senyors que li varen donar el nom. Si ens atenem a la situació geográfica de dit Castell, aquest queda ben lluny de part de les seves terres, que s'estenien per La Selva i el Gironés, ben allunyades de Cabrera. Tan mateix passa amb els senyors de Cardona i d'altres, ja que les seves terres s'allunyan del Castell del seu nom i extenen per tot Catalunya i també fora d'ella.

El cas dels senyors de Cabrera, es encara molt mes esferidor, ja que avui en dia els situem dins el poc que queda del Castell dels Cabrera. Si ens documentem historicament per les seves possessions i extensions de terra, veurem que aquestas, apart de conformar tot el que es l'altiplà del Cabrerès, (dit per altres amb mes freqüencia i sense raó, Collsacabra), s'extenien fins els confins de Fornils sota el Far, Montsoriu a prop de Gualba i s'arrelaven per dessota del massis del Montseny arribant a Blanes, Amer, Girona i fins i tot a l'Urgell. Aixó dona una extensió enorme, vistes les runes que restan de Cabrera.
Curiosament i abans dels senyors de Cabrera, ja havien habitat al Cabrerès homes que fa mes de 3.500 anys havien donat culte a les cabres, el que podria induir a pensar en el topònim Cabrerès, encara que aixó es pura especulació i el que realmente existeix son graffitis sobre pedra amb representacions de cabres.
Volem dir amb tot aixó que d'uns anys ença, s'ha creat una polemica, tendent a dir el "Collsacabra" a les nostres contrades, quan realment sembla mes llógic dir el Cabrerès, pels fets i documents esmentats.

De fet el Collsacabra es un topónim i punt de referencia documentat per sobre de Cantonigrós,i per sota d'Aiats, pero que no está constituit per cap terma. Per contra el que analitzarem dins aquest estudi, es una terma petrea en la que la inscripció Cabrerès es clara, objectiva, definitoria i toponimicament tangible.
Coneixiem de dita terma mitjançant manifestacions verbals i tradició oral dels antics habitants de les contrades, i va ser el 15 de Desembre del 2001, quan varem cercar dita fita per veure si encara hi era " in situ ".
La sorpresa va esdevenir per diferents motius. La fita era al lloc, pero estaba trencada per la linia que quedaba colgada a terra, restant la part superior tumbada sobre el lloc i d'altra banda es confirmava la situació que ens havien argumentat.
Vistos aquests antecedents, es va decidir pendre la responsabilitat de salvar dita fita, per bé d'incluirla en el patrimoni històric i cultural de la Generaliat de Catalunya i en consequencia del Cabrerès.

SITUACIÓ

Estat: Espanya - Pais: Catalunya - Provincia : Barcelona
Terme Municipal : Partió dels actuals municipis de Santa Maria de Corcó - L'Esquirol i el de Tavertet.
Coordenades: x: 41º 59' 45", 96 y: 2º 21' 32", 45 - Altura s.n.m. 560 metres


 LOCALITZACIÓ

Situats al poble de L'Esquirol, prendrem la carretera de Tavertet, i quan trobem la cruilla de Cantonigrós amb les cases de Tresserres i el Monner, prendrem aquesta darrera direcció per arribar al Villaret de Dalt, i desde aqui , descendrem cap el Villaret d'Abaix.
Abans d'arribar.hi i passant per dessota del mateix, trobarem una tanca de ferro oberta, i per aquest lloc i seguint la pista arribarem a una cruilla de camins. Prendrem el de l'esquerra, i ens durá a un petit replá pel que baixa un rierol forçat per l'home, i que ha tallat dit cami, que originariament anava a la casa de Les Valls.
En aquest punt i en el primer replá del turó de l'esquerra es trobá la fita, en el llindar dels terrenys de la masia de Les Valls

DESCRIPCIÓ

En trobar la pedra es va prendre la seva orientació per la part enterrada, ja que el fragment que estaba al descobert, en estar trencat no donava idea de la direcció original.
La orientació NE - SW enllaça els llindars dels termes de Tavertet i L'Esquirol.
La pedra esta finament treballada, i té unes mides de 87 cm. d'altura, 25 cm. d'ample a la part superior i 28 cm. a la part inferior, així com 15 cm. de gruix al cim i 20 cm. a la part de la base.
Les lletres que conformen la llegenda estan picades a má, cisellades i en catalá antíc romanitzat.
La mida de les lletres que es disposen a la part exterior de la pedra, tenen 5 cm. de promig d'altura, per 4 cm. de promig d'ample.
En una de les cares es pot llegir TERM. DEL CABR.RES i a l'altre .ERM. DE .AVA.TET, insinuantse les lletres que hi manquen, peró en bastant mal estat de conservació.



Podriem pero adhuc, dir sense cap mena de dubte que la llegenda original deia:

TERMA DEL CABRARES en una cara , i TERMA DE TAVARTET en l'altre, significant que les dues segones A dels noms no porten la barra mitjera, essent una "V" invertida.
El fons de cisellat arriba els 6 mm. de fondaria original.

MORFOLOGIA

La pedra ha estat treballada sobre una sorrenca gris verdosa tipica dels materials geológics que conformen la zona, i que pertanyen a l'Eocè.
Aquest material litològic es presenta al mateix sector on está enclavada la fita, el que ens fá sospitar que la seva fabricació es va fer sobre el mateix lloc o ben a prop.
El desgast que presenta es propi de la seva antigüetat, sobre tot pels trencaments que presenta a les voreres, Així doncs, es podria afirmar que el glaç ha estat el seu principal enemic, ja que en principi les sorrenques que la conformen son extremadament dures però fràgils a l'hora.
El desgast eólic o de les aigües de pluja ha estat mínim, erosionant i arrodonint la pedra, donant.li una morfologia mes suau, tan sols trencada per les lleixes despreses pel glaç.

ANTIGÜETAT

L'examen de la talla conjuntament amb el tipus de grafia, ens sugereix una fabricació de la fita que rondaria des de l' any 1650 al 1690 en termes globals, que amb tota seguretat reafirmava el llindar de les propietats dels Cabrera i de la indepèndencia de Tavertet en dita època.
Els anàlisis de desgast de la pedra, tenint com a parametres principals la seva dureça, ductilitat, granulometria, consistencia i cimentació atestiguan l'exposat amb anterioritat.

CONCLUSIONS 

Avui en dia es parla molt mes del Collsacabra que del Cabrerès, encara que com hem vist aquesta raó no te massa solidessa, adhuc la fita ens dona una clara cronologia del topònim Cabrerès, i dels llindars del mateix.
Així doncs al segle XV, podem dir que El Cabrerès estava conformat pels actuals termes de Santa Maria de Corcó - L'Esquirol, Sant Juliá de Cabrera, Sant Marti Sescorts, Cantonigrós, Falgars, part dels Hostalets de Bas i s'endinsava fins a la Serra de Llancers; fent.se una excepció sobre les terres de Tavertet i Rupit, que ja tenien fur propi i autonomia feudal.
Aquest darrer terme s'ha corroborat amb diferents fitas i partions a masias de l'entorn i que conjunten la fosca historia del Cabrerés desde el segle XV fins a ben entrat el XVII.
Podem afirmar finalment que la fita de pedra de Les Valls, ve a donar llum sobre aquest periode, i ratifica que el nom Collsacabra s'adoptat vulgarment, sense tenir en compte els fets historics esdevinguts, i per tant no respón a una realitat toponimica documentada historicament, si no és per documents escrits dirigits a persones que vivien al Bac del Collsacabra.
Jordi Mor Benedito 
Març 2002

No hay comentarios:

Publicar un comentario