COLLSACABRA O CABRERÈS

Quan avui dia es parla col·loquialment del Collsacabra o Cabrerès, la majoria es situa en aquest ordre, és a dir, primer Collsacabra i després Cabrerès.

No obstant això, i és normal, l'oblit de la raó que dona nom a un territori s'aguditza amb el pas del temps. Així avui, ja s'utilitza mes Collsacabra que Cabrerès, tal volta pel seu so, o per raons no clares.

En aquest escrit, donem a conèixer la veritable história dels topònims Collsacabra i Cabrerès, amb independència del que cadascun vulgui utilitzar, però deixant constància dels fets històrics per a judici col·lectiu.

En primer lloc direm que el topònim Coll-sa-Cabra deriva d'un punt de referència topogràfic, situat sota Cabrera i Aiats, i que és encreuament de camins des de Rupit, Tavertet i en part L'Esquirol en direcció a la plana de Bas i Olot. Aquest punt forma part del Camí Ral de Vic a Olot i per tant de l'antic camí romà d' Ausa a Coll d' Ares per sobre de Camprodón i Molló. 

No obstant això, aquest topònim, ho apliquen des del segle XI els municipis actuals de Rupit i Tavertet perquè tenian fur i castell propis. 

Quant a Santa Maria de Corcó - L' Esquirol, el topònim Cabrerès perdura en els segles i es manifesta encara avui dia, provenint dels vescomptes de Cabrera. Aquest últim terme municipal abraça actualment San Martí Sescorts, Cantonigrós i també Sant Julia de Cabrera, extenent - se fins a la muntanya de Cabrera i la seva església romanica, alhora que castell inicial dels vescomtes de Cabrera.

 
 Els Cabrera foren uns vescomtes del Principat de Catalunya que originàriament habitaren el castell de Cabrera, avui quasi desaparegut, i que estava situat al que avui coneixem com a la muntanya de Cabrera. La rel - lació de vescomptes mes estudiada es la següent

Part de la torre del Castell dels Cabrera

• 1002-1017: Gausfred de Cabrera
• 1017-1050: Guerau I de Cabrera 

• 1050-1105: Ponç I de Cabrera
• 1105-1132: Guerau II de Cabrera
• 1132-1162: Ponç II de Cabrera
• 1162-1180: Guerau III de Cabrera
• 1180-1199: Ponç III de Cabrera
• 1199-1229: Guerau IV de Cabrera
• 1229-1242: Guerau V de Cabrera 

 
El primer vescompte del castell de Cabrera va ser Gausfred de Cabrera a l'any 1002. Després el seu fill Guerau I de Cabrera es va casar amb Ermessenda filla del vescomte de Girona Amat de Montsoriu, senyor del vescomtat de Girona (amb el castell sobre la vila de Breda )

Escut dels Cabrera

A partir d'aquest moment aquest vescomte es titulà de Cabrera, i alguna vegada vescomte de Montsoriu.

Els Cabrera també van donar una dinastia al comtat d'Urgell, al vescomtat d'Àger, i al comtat de Mòdica.

El territori dominant dels Cabrera es va extendre per una bona part de la Selva, l'Alt Maresme, l'extrem est del Vallès Oriental i tot el "Collsacabra" o Cabrerès incluits els castells de Rupit i Tavertet en diferents ocasions. Per tant també aquests municipis formaren part del Cabrerès.

També el vescomtat de Bas passà als Cabrera per herència l'any 1335, i comprenia la Vall d'en Bas i Riudaura, a la Garrotxa.

Finalment recordar que el rei Pere III dona a Bernat III de Cabrera el comtat d'Osona que s' extenia per tota la plana de Vic.

Deixem al gust de cadascú la nominació del territori, si be es cert, que històricament té mes pes el topònim CABRERÈS.

  

Jordi Mor i Benedito

Febrer 2008