IBERS AL CABRERÈS

Els ibers que habitaren el Cabrerès, ja en plena Edat del Ferro comencen a utilitzar dit material, i això esdevé per uns motius ben determinats. En primer lloc hem de dir que dit treball es desenvolupa de manera molt tribal, i en la major part dels casos per l' intercanvi amb les zones mes properes d' Osona, la Garrotxa i el Gironès.
Es en el segle VI a de C. , quan els grecs ja s' havien instal - lat a Empúries, que les tribus de l' altiplà es relacionen amb una major assiduïtat amb els habitants de les planes i s' estableix un comerç amb el ferro que serveix tant per l' armament com per a l' agricultura. De fet va ser la cultura hallstàttica la que va introduir la cultura i els estris de ferro.
Així doncs ja en dit segle amb les noves eines de ferro es facilita una producció mes fàcil i també enriquidora, com ho demostren l' aplicació de sivelles, joieria i bijuteria, intercanviant amb els grecs, peces de bronze, les quals eren novament foses i reutilitzades també pels mateixos fins.
També els grecs van introduir, les seves mides i pesos i moneda d' una manera gradual, però aquest fet, contrasta amb l' escriptura que portaven, doncs l' ibèrica autòctona, molt mes complexa d' interpretar, era ja ben documentada a finals del segle IV a. de C., i la varen utilitzar amb preferència en les seves relacions amb els mateixos.

Els grecs es varen integrar plenament amb el país de forma no violenta i s' escamparen principalment a les planes i llocs costaners.
Ja des de el segle VII a. de C. molts dels poblats del Bronze Final es transformen en poblats ibèrics (Bora Fosca - Balmes de Bala - Castell de Tavertet), i d' altres neixen en llocs de fàcil defensa i retirada i amb una visibilitat excepcional ( L' Esquerda - Pla de Fàbregues - La Cau - etc...).
El segle VI a de C., conforma l' inici del poblament ibèric.Al Cabrerès de tota manera es donen dues situacions pel que fa a la població. 

En primer lloc cal dir que els estudis en aquest sentit, han estat fins avui molt pocs, i d' altre banda cal remarcar la gran importància que tenen per la seva proximitat, els territoris que recorrien els grecs. A la plana de Vic existeix una presencia Ibèrica de primera magnitud, ja que la personalitat de la població es clarament diferenciada d'altres indrets catalans.

Però si aquest fet d'Osona es important, encara ho es mes al Cabrerès, ja que a l'altiplà hi conviuen els ausetans (provinents de la Plana de Vic) i els ceretans provinents de la vessant olotina, creant noves families ibèriques amb una nova personalitat molt mes arrelada a l'entorn, que cuida exquisitament i mante l' equilibri entre la deforestació, la ramaderia i l'agricultura, fet que perdura durant molts anys. D'altra banda les corrents lingüistiques gregues entren amb forces dificultats per l'arrelament a la terra dels ausoceretans, mantenint.se profundament l'estructura dels poblats de muntanya, però amb un cultiu priviligiat de la llengua com ho demostren les inscripcions ibèriques rupestres trobades i catalogades de L'Esquerda de Roda de Ter.

Les coves i balmes deixan de ser l'habitat quotidià i son reutilitzades per el pastoreig i com amagatall en époques desavinents, com ho atestiguan les troballes fetes a les mateixas.

La comunitat s'organitza a l'exterior en poblats ben situats, amb carrers estructurats segons els desnivells del terreny,normalment als turons, lo que els hi dona formes irregulars i sovint amb escales de pedra afegida, amb el bestiar de càrrega adossat a les cases, amb clavagueres a l'aire lliure o tapades, amb petites habitacions quadrades o rectangulars diferenciades per la familia, essent la construcció habitual la pedra per la base i els tobots d'argila, el fang i les branques d'arbust per la coberta.
 

No es construeixen mes elements comuns ni de convivencia que les muralles de fensives i d' accès al poblat i el clavegueram (El Castell de Tavertet - L'Esquerda - Fabregues, etc...), lo que dona a entendre un sistema de vida en el qual vivian molt de temps a l'aire lliure, que tenien cura de cobrirse dels atacs aliens i defensarse dels animals ferotges; que no existien les categories socials ja que l'economia era versemblant per tothom; que cadascú n' asumia unes funcions en las que en predominava l'interès, comú en materia d'ajuda i el privatiu en materia de producció i que l'estructura jerarquica era practicament inexistent, tret d' alguns "txamans" que es dedicaven als assumptes religiosos i de creences en el mes enllà.

 

El moment de la mort era d'una simbologia extrema, ja que el difunt, i probablement per la cultura hallstàtica del Bronze Final, era cremat, i desades les seves cendres en vasos fets al respecte, deixant sovint dintre els mateixos part de l'aixovar, ex-vots, que es confeccionaven per l'ocasió, així com espases, javalinas, i d'altres elements que acompanyessin al difunt en el seu traspàs i gaudiment a l'altre vida, com podien ser menjar i objectes decoratius. L'enterrament es feia dins una fossa, normalment fora del poblat, i en una zona visible a prop del mateix. Les necròpolis es feian seguint una zona comunitaria i tant mateix privativa de les diferents families.

La ceràmica es treballava de forma molt mes fina, amb argiles depurades segons l'utilitat del recipient, i encara que la decoració sovintejava amb pintures abans de la cocció al Cabrerès nomès s'ha trobat llisa i en alguns casos feta a ma, ja que la majoria es troba elaborada amb el torn (Baumes de Bala> - Pla del Castell de Tavertet - Pla de Fabregues - L'Esquerda). D'això s'en dedueix que els ausoceretans en aquest aspecte eren bastant fidels a tradicions mes remotes i ancestrals.

L'alimentació domèstica es basava fonamentalment en els cereals i en els animals. De fet el primer aliment que tenien era ja el pa, com ho atestiguen els diferents molins que es troban a les cases dels poblats. La cacera de conills, cervols i senglars tambè formaven part de la dieta dels ausoceretans. Les vaques cabres i ovelles eren la base de la ramaderia, mentre que a l'agricultura es cultivaba el blat, l'ordi, la civada, els fesols, excepcionalment algunes carxofes i cols i d'altres cereals. L'arboç de bosc tambè era molt apreciat a l'hora dels apats, així com diferents arrels d'arbres.

Les eines de treball eren de ferro practicament en la seva totalitat, lo que ha dificultat les troballes.

La foneria i la metal.lurgia evolucionen i apareixen les primeres monedes de canvi d'infuencia hel.lenica i que en definitiva adquiriran tanta o mes importancia a l'hora de l'intercanvi comercial.

Aquesta adaptació del periode ibèric es conforma durant mes de vuit segles en convivencia amb els comerciants grecs, però la llengua perviu, així com l'escriptura, encara que amb la presencia dels primers romans canviara.

De la llengua sen sap molt poc i sembla que ve donada per els assentaments indoeuropeus del Bronze Final.

El cas es que durant doscents anys els grecs varen parlar mes la llengua ibèrica que la propia, pero amb les primeres incursions romanes apareix el llatí que no s'imposara fins al segle III, pervivint fins a aquesta època l'ibèric, que fins i tot era la llengua comú dels invasors romans, lo que dona a entendre la gran força que tenia, i l'unificació de que gaudia dins el pais.

Podem ben dir que es en el periode ibèric, on es troben les primeres arrels identificatives del Cabrerès
De tal manera la toponimia d'aquesta época es trova en molts llocs ( El Puig Urri - Uria - El Bassis -Finestriques ), tots ells de rels indoeuropeas.
Als primers segles es conforma un Cabrerès molt actiu culturalment, a la vegada que productiu en l'aspecte econòmic, amb un ric intercanvi comercial i cultural, que es veura truncat pel proper pas dels cartaginesos i l'invasió romana, que ja en l'any 205 a.de C. s' enfronta directament amb els ausoceretans, els quals després d'una forta resistencia son sotmesos i desde aquest moment comença la romanització

Jordi Mor i Benedito

Novembre 2007