HÀBITAT PREHISTÒRIC

La destral paleolítica de la Cova de la Vall

La Cova de la Vall es troba a la vessant esquerra del torrent que porta el mateix nom i quasi a tocar amb el pantà de Sau i molt a prop de la partió entre Tavertet i L' Esquirol. Rep el nom de la Casa de la Vall. Aquesta cova en inici estava sedimentada del terra al sostre quasi des de la mateixa entrada. En anar desobstruint els sediments per poder avançar i a quasi 16 metres de la boca enmig del fang que havia estat dipositat al sol, va aparèixer una destral de material calcari de 10,5 x 5,5 cm. treballada molt curosament.

La destral es d’estructura bifacial i pertany al període “Achelenc” que comprèn el Plistocè Superior. L’ “Achelenc” va ser una època de certes revolucions tecnològiques. Datat en el Paleolític inferior ( al almenys 1,5 milions de anys ), es caracteritza per un increment en la diversitat dels tipus de bifaços fabricats. I una certa diversificació en l'elaboració i fabricació d'instruments de pedra. L'aparició dels bifaços implica una major capacitat cognitiva que va permetre als nostres avantpassats produir eines amb una forma simètrica defecte a partir d'un bloc de pedra

Aquests avantpassats que van poder fabricar aquest estri vivien generalment a l’ aire lliure en temps temperats o en coves i abrics naturals en temps freds. En les estacions a l'aire lliure feien cabanes on es poden diferenciar diferents àrees: per cuinar, tallar o descansar. En el període que van viure, els canvis climàtics van suposar tan mateix grans canvis en plantes i animals, i també a l’adaptació humana, modificant intensament els recursos accessibles per a aquestes comunitats amb una economia caçadora – recol- lectora. Les seves estratègies són encara de supervivència i adaptació al medi, que van canviant, de manera cíclica, juntament amb els canvis en la naturalesa. 

El fet que aquesta peça lítica aparegués dins d’una cova de reduïdes dimensions i a prop de la seva petita entrada, ( no arriba al metre de promig de diàmetre ), no vol dir que els qui la van fabricar visquessin en ella, ja que el mes probable es que en la època funciones com a una petita font amb crescudes mes o menys regulars, donada la seva gènesi i morfologia, i que mes aviat va estar o be oblidada al lloc, o arrossegada per l’ aigua provenint d’una altre racó a on la va recollir i portar per l’interior de la cavitat fins quedar dipositada. Volem dir que es molt improbable que la cova fos mai habitada. I per tant podem entendre millor que no apareguessin mes materials. Destrals similars van aparèixer a Atapuerca d’ entre d’altres llocs arqueològics a Europa.


JORDI MOR i BENEDITO
Octubre 2010

No hay comentarios:

Publicar un comentario