INTRODUCCIÓ
Sovint ens
esforçem en voler fer que les coses siguin a la nostra mida, sense tenir cura
del rigor que ha d'haver quan es fá una afirmació de caire cientific o
históric.
El nom
históric de les nostres contrades catalanes ve donat com molts d'altres pels
comptes i senyors feudals que les varen governar, i que formaven part del seu
patrimoni, constituint un conjunt de terres normalment força extens.
Quan
parlem dels vescomptes del Castell de Cabrera, ens referim als senyors que li
varen donar el nom. Si ens atenem a la situació geográfica de dit Castell,
aquest queda ben lluny de part de les seves terres, que s'estenien per La Selva
i el Gironés, ben allunyades de Cabrera. Tan mateix passa amb els senyors de
Cardona i d'altres, ja que les seves terres s'allunyan del Castell del seu nom i
extenen per tot Catalunya i també fora d'ella.
El cas
dels senyors de Cabrera, es encara molt mes esferidor, ja que avui en dia els
situem dins el poc que queda del Castell dels Cabrera. Si ens documentem
historicament per les seves possessions i extensions de terra, veurem que
aquestas, apart de conformar tot el que es l'altiplà del Cabrerès, (dit per
altres amb mes freqüencia i sense raó, Collsacabra), s'extenien fins els confins
de Fornils sota el Far, Montsoriu a prop de Gualba i s'arrelaven per dessota del
massis del Montseny arribant a Blanes, Amer, Girona i fins i tot a l'Urgell.
Aixó dona una extensió enorme, vistes les runes que restan de
Cabrera.
Curiosament i abans dels senyors de Cabrera,
ja havien habitat al Cabrerès homes que fa mes de 3.500 anys havien donat culte
a les cabres, el que podria induir a pensar en el topònim Cabrerès, encara que
aixó es pura especulació i el que realmente existeix son graffitis sobre pedra
amb representacions de cabres.
Volem dir
amb tot aixó que d'uns anys ença, s'ha creat una polemica, tendent a dir el
"Collsacabra" a les nostres contrades, quan realment sembla mes llógic dir el
Cabrerès, pels fets i documents esmentats.
De fet el
Collsacabra es un topónim i punt de referencia documentat per sobre de
Cantonigrós,i per sota d'Aiats, pero que no está constituit per cap terma. Per
contra el que analitzarem dins aquest estudi, es una terma petrea en la que la
inscripció Cabrerès es clara, objectiva, definitoria i toponimicament
tangible.
Coneixiem
de dita terma mitjançant manifestacions verbals i tradició oral dels antics
habitants de les contrades, i va ser el 15 de Desembre del 2001, quan varem
cercar dita fita per veure si encara hi era " in situ ".
La
sorpresa va esdevenir per diferents motius. La fita era al lloc, pero estaba
trencada per la linia que quedaba colgada a terra, restant la part superior
tumbada sobre el lloc i d'altra banda es confirmava la situació que ens havien
argumentat.
Vistos
aquests antecedents, es va decidir pendre la responsabilitat de salvar dita
fita, per bé d'incluirla en el patrimoni històric i cultural de la Generaliat de
Catalunya i en consequencia del Cabrerès.
SITUACIÓ
Estat:
Espanya - Pais: Catalunya - Provincia : Barcelona
Terme
Municipal : Partió dels actuals municipis de Santa Maria de Corcó - L'Esquirol i
el de Tavertet.
Coordenades: x: 41º 59' 45", 96 y: 2º 21'
32", 45 - Altura s.n.m. 560 metres
LOCALITZACIÓ
Situats al
poble de L'Esquirol, prendrem la carretera de Tavertet, i quan trobem la cruilla
de Cantonigrós amb les cases de Tresserres i el Monner, prendrem aquesta darrera
direcció per arribar al Villaret de Dalt, i desde aqui , descendrem cap el
Villaret d'Abaix.
Abans
d'arribar.hi i passant per dessota del mateix, trobarem una tanca de ferro
oberta, i per aquest lloc i seguint la pista arribarem a una cruilla de camins.
Prendrem el de l'esquerra, i ens durá a un petit replá pel que baixa un rierol
forçat per l'home, i que ha tallat dit cami, que originariament anava a la casa
de Les Valls.
En aquest
punt i en el primer replá del turó de l'esquerra es trobá la fita, en el llindar
dels terrenys de la masia de Les Valls
DESCRIPCIÓ
En trobar
la pedra es va prendre la seva orientació per la part enterrada, ja que el
fragment que estaba al descobert, en estar trencat no donava idea de la direcció
original.
La
orientació NE - SW enllaça els llindars dels termes de Tavertet i
L'Esquirol.
La pedra
esta finament treballada, i té unes mides de 87 cm. d'altura, 25 cm. d'ample a
la part superior i 28 cm. a la part inferior, així com 15 cm. de gruix al cim i
20 cm. a la part de la base.
Les
lletres que conformen la llegenda estan picades a má, cisellades i en catalá
antíc romanitzat.
La mida de
les lletres que es disposen a la part exterior de la pedra, tenen 5 cm. de
promig d'altura, per 4 cm. de promig d'ample.
En una de
les cares es pot llegir TERM. DEL CABR.RES i a l'altre .ERM. DE .AVA.TET, insinuantse les lletres que hi manquen, peró en bastant mal
estat de conservació.
Podriem
pero adhuc, dir sense cap mena de dubte que la llegenda original
deia:
TERMA
DEL CABRARES en una cara , i TERMA DE TAVARTET en l'altre,
significant que les dues segones A dels noms no porten la barra mitjera, essent
una "V" invertida.
El fons de
cisellat arriba els 6 mm. de fondaria original.
MORFOLOGIA
La pedra
ha estat treballada sobre una sorrenca gris verdosa tipica dels materials
geológics que conformen la zona, i que pertanyen a l'Eocè.
Aquest
material litològic es presenta al mateix sector on está enclavada la fita, el
que ens fá sospitar que la seva fabricació es va fer sobre el mateix lloc o ben
a prop.
El desgast
que presenta es propi de la seva antigüetat, sobre tot pels trencaments que
presenta a les voreres, Així doncs, es podria afirmar que el glaç ha estat el
seu principal enemic, ja que en principi les sorrenques que la conformen son
extremadament dures però fràgils a l'hora.
El desgast
eólic o de les aigües de pluja ha estat mínim, erosionant i arrodonint la pedra,
donant.li una morfologia mes suau, tan sols trencada per les lleixes despreses
pel glaç.
ANTIGÜETAT
L'examen
de la talla conjuntament amb el tipus de grafia, ens sugereix una fabricació de
la fita que rondaria des de l' any 1650 al 1690 en termes globals, que amb tota
seguretat reafirmava el llindar de les propietats dels Cabrera i de la
indepèndencia de Tavertet en dita època.
Els
anàlisis de desgast de la pedra, tenint com a parametres principals la seva
dureça, ductilitat, granulometria, consistencia i cimentació atestiguan
l'exposat amb anterioritat.
CONCLUSIONS
Avui en
dia es parla molt mes del Collsacabra que del Cabrerès, encara que com hem vist
aquesta raó no te massa solidessa, adhuc la fita ens dona una clara cronologia
del topònim Cabrerès, i dels llindars del mateix.
Així doncs
al segle XV, podem dir que El Cabrerès estava conformat pels actuals termes de
Santa Maria de Corcó - L'Esquirol, Sant Juliá de Cabrera, Sant Marti Sescorts,
Cantonigrós, Falgars, part dels Hostalets de Bas i s'endinsava fins a la Serra
de Llancers; fent.se una excepció sobre les terres de Tavertet i Rupit, que ja
tenien fur propi i autonomia feudal.
Aquest
darrer terme s'ha corroborat amb diferents fitas i partions a masias de l'entorn
i que conjunten la fosca historia del Cabrerés desde el segle XV fins a ben
entrat el XVII.
Podem
afirmar finalment que la fita de pedra de Les Valls, ve a donar llum sobre
aquest periode, i ratifica que el nom Collsacabra s'adoptat vulgarment, sense
tenir en compte els fets historics esdevinguts, i per tant no respón a una
realitat toponimica documentada historicament, si no és per documents escrits
dirigits a persones que vivien al Bac del Collsacabra.
Jordi Mor Benedito
Març 2002
No hay comentarios:
Publicar un comentario